Fotos i diari

El dijous s'ha llevat una mica millor que el dia anterior. Esmorzem a l'alberg i ens dirigim en metro a Marienplatz, on començarem la gimcana fotogràfica per l'Altstad de Munic. Anem seguin el nostre plànol i llegint les explicacions dels diferents punts pels que passem. Quan arribem a un dels carrers comercials i peatonals de Munic trobem una botiga on només venen vestits típics bavaresos. No podem resistir la temptació de comprar-ne un a la Roser, ja que era un dels seus grans desitjos.

En arribar a la Hobraühaus els pares aprofiten per tastar la bona cervesa bavaresa i en Martí i la Roser es mengen un bretzel. És increïble l'ambient d'aquest local: una orquestra tocant música bavaresa i munts de taules amb persones prenent cervesa i degustant plats típics de la zona. Nosaltres, però, decidim anar a dinar al Viktualienmarkt, on hem pres uns entrepans de pernil al forn recent fets i la Roser un tros de braó de porc.

Després de dinar anem al museu de la BMW on podem veure la història i evolució dels seus vehicles. En acabat, anem a fer un volt per l'Englisher Garten, un veritable oasis verd immens al mig de la ciutat de Munic. A la Chinesischen Turm ens prenem una cervesa i un gelat per acabar l'itinerari pel parc fins al metro. Tornem a l'alberg a sopar i descansar. Una altra jornada inoblidable.

Mapa

Gimcana fotogràfica

Karlstor Hofgarten Catedral

Església de Sant Pere
Viktualienmarkt Feldherrnhalle
Marienplatz Residència de Munic
Església d’Asam

Església de Sant Miquel
Karlsplatz Hofbräuhaus
Sendlingertor Església dels Teatins Isartor

Karlstor: és una de les antigues portes de la ciutat de Munic i ara és el límit occidental de la bulliciosa zona de vianants de Munic. Al passar per la porta no ens podem perdre els detalls dels busts i estàtues que hi ha sota els seus arcs. Aquesta porta formava part de les segones muralles que es van construir el segle XIV. Després de la II Guerra Mundial va ser reconstruïda de forma simplificada.

Hofgarten: Aquest jardí es troba darrera de Odeonplatz. Amb els seus camins de grava i fonts, atrau a passejar-hi tranquil·lament i sovint es pot gaudir de petits espectacles musicals. Es va construir al començament del segle XVII, sota el regnat de Maximilià I, com extensió de la Residència de Munic. En el quiosc central si poden observar murals amb la història de la Casa Wittelsbach.

Catedral: La catedral i l'església parroquial segueixen els senyals distintius de la ciutat. Al lloc de descans d'emperadors hi podem trobar la petjada del diable. És la seu de l'arquebisbe de Munic i Freising. L'edifici va ser erigit l’any 1525 per Jörg Halspach. La nau central té 109 metres de llarg, 40 metres d'ample i 37 metres d’altura. Els gairebé 100 metres d'altura de les torres amb les anomenades caputxes italianes es basen en la Cúpula de la Roca a Jerusalem. Per un referèndum el 2004, els habitants de Munic van decidir que cap edifici podia ser més alt que aquestes torres. Es pot pujar a la torre amb ascensor i Un cop a dalt es poden veure les set campanes gegants de la torre de prop i unes vistes sobre tota la ciutat amb els Alps al fons. Les dues torres es van construir 36 anys després de l'acabament de l'església, perquè en primer no hi havia diners i el constructor de Jörg Halspach havia mort.

Església de Sant Pere: Darrere de la Marienplatz és l'església més antiga de Munic. La seva torre és un dels millors miradors de la ciutat i s’hi pot trobar la campana i el rellotge més antics de Munic. La torre de l'església de Sant Pere és obert cada dia. Al segle XII s’erigí l'església al petit turó ara anomenat Petersbergl. Durant més de 800 anys, l'església ha experimentat nombroses modificacions d’estil. En 1181 ja existia l’església romànica. En 1278 l'edifici va ser substituït per una magnífica església gòtica. Als segles XVII i XVIII es van dur a terme els treballs als jardins de les torres i l'altar d'estil barroc. Durant la Segona Guerra Mundial l'església va ser destruïda gairebé per complet. La reconstrucció va durar fins a l’any 2000.

Viktualienmarkt: En 22.000 metres quadrats de petits llocs s’ofereixen productes locals i exòtics. El nom deriva de la paraula llatina tardana Victus, que significa "estocs" o "menjar". Al cor de Munic Viktualienmarkt ofereix una àmplia gamma de productes frescos. Forners, carnissers, peixaters i parades de flors fan del mercat un punt de referència Munic.

Feldherrnhalle: L’anomenada Sala dels mariscals de camp va ser construïda el 1844 per Friedrich von Gärtner per encàrrec del rei Lluís I. En la selecció d'imatges fixes s’hi representa l’esplendor i la misèria de la història militar de Baviera. Dos enormes lleons de pedra guarden les estàtues de bronze dels generals Tilly i el príncep Wrede i el monument de l'Exèrcit bavarès. A causa dels morts el 9 de novembre 1923 en l’intent de cop d’estat d’Adolf Hitler, el Feldherrenhalle es va transformar en un lloc d’adoració dels nazis. Al costat est del monument, una placa commemorativa idicava els transeünts la obligació de fer la salutació nazi. Degut a això, els ciutadans de Munic que no volien fer aquesta salutació van utilitzar el carrer Viscardigasse darrere del Feldherrenhalle per anar a la Plaça Odeon sense fe la salutació de Hitler. Avui llambordes d'or recorden al Viscardigasse aquesta protesta silenciosa. A la Residència es pot trobar una petita placa de bronze en memòria dels quatre policies que van morir en l'intent de cop d'Estat pels nazi.

Marienplatz: En el moment en què es va fundar la ciutat, Marienplatz no era molt més que un encreuament de carreteres. Exactament en aquest punt, en Petersbergl, es van establir els monjos i així li van donar al nou poble seu nom: Munic. Durant molts segles s’hi va establir el mercat de Munic on els comerciants hi oferien els seus productes: ous, farina, vi, peix... No va ser fins l’any 1854, en traslladar el mercat a un altre punt de la ciutat, que la plaça va passar a anomenar-se Marienplatz. En el curs de la transformació de la ciutat a finals dels anys 60 i principis dels 70, la Marienplatz va assolir el caràcter que la caracteritza avui: una plaça gairebé sense cotxes, amb moltes botigues i establiments de restauració, un lloc per quedar i passejar.

Residència de Munic: A Max-Joseph-Platz s'eleva la poderosa façana de darrere de la residència. Un espectacle inusual enmig d'una gran ciutat. La Residència de Munic és el palau més gran de la ciutat a Alemanya. I té molt per explicar...

Església d’Asam: Emergeix enmig de les moltes botigues de l'Església Asam. Els ornaments de la façana i el magnífic barroc i rococó de filigrana a l'interior són impressionants. Els constructors, els germans Asam, la van consagrar a Sant Nepomucè. Per tant, l'església també s’anomena Sant Joan Nepomucè.

Església de Sant Miquel: L'Església dels Jesuïtes de Sant Miquel és al cor de la zona de vianants de Munic. San Miguel va ser nomenat en els seus inicis fa uns 450 anys, la seu romana d'Alemanya a Munic. L'església va ser fundada com una església de l'antic Col·legi Jesuïta.

Karlsplatz: Sovint és la primera o última parada d'un passeig pel centre de la ciutat, perquè just darrere de la Karlstor comença una gran zona comercial de Munic. La gran font s’utilitza en els dies calorosos d'estiu per refrescar-se. La gent seu en les pedres al voltant de la font per menjar hamburgueses o gelats. A l’hivern hi ha una pista de patinatge sobre gel i s’hi poden trobar llocs on venen vi calent.

Hofbräuhaus: Un gran temple del suc de l'ordi d'or. La cuina regional, música i balls folklòrics, els cambrers amb vestits tradicionals i la rica història dels menjars hi atrau visitants de tot el món.

Sendlingertor: És una de les tres portes de la ciutat que han sobreviscut. Es van construir durant la segona expansió de la ciutat a principis del segle XIV. Avui dia es troba en l'anomenat Hackenviertel i separa el nucli antic del barri de Isar. És un vestigi de la muralla medieval de la ciutat que es va mantenir intacta.

Església dels Teatins: De color groc brillant assegura el toc de color al casc antic de Munic. Però només dins seu desplega tota la seva bellesa barroca, en un subtil color blanc. Només aquest contrast fa de Sant Gaietà una de les esglésies més interessants de la ciutat. Va ser construït com un agraïment per a un naixement feliç. La tarda que Max Emanuel acabava de néixer, la seva mare Enriqueta Adelaida de Savoia va ordenar en 1662 “l’església més bonica i valuosa” a l’italià Agostino Barelli. Uns mesos més tard, va començar la construcció. Les obres es van endarrerir molt a causa de durs enfrontaments entre Barelli i el supervisor que es va fer càrrec de la direcció artística d'Enrico Zucalli. La façana exterior de la Theatinerkirche va quedar inacabada durant molts anys. No va ser fins uns 100 anys després de la consagració que es va construir una façana d’estil rococó dissenyada per François de Cuvilliés.

Isartor: la Porta d’Isar és una de les antigues portes de la ciutat de Munic. Separa el Isartorplatz d’un conegut carrer comercial de Munic. Dins de les torres es troba el Valentin Karlstadt Musäum. La porta va ser construïda gairebé completament entre 1285 i 1347 per Ludwig de Baviera, deguda la gran expansió urbana. Durant la Segona Guerra Mundial va quedar totalment destruïda i durant els anys 1970-74 es va fer una restauració fidel.

Informació complementària

Algunes adreces d'interès


Comparteix